Pla d'estudis (2)

El Projecte universitari «Bolonya»
L’any 1999 es va signar la Declaració de Bolonya amb l’intent d’aconseguir un «Espai Universitari Europeu d’Instrucció Superior» per al 2010, i promoure’l eventualment fora d’Europa. Van signar la Declaració 29 països europeus. La Declaració pretén promocionar la mobilitat dels estudiants i dels professors, promoure la dimensió europea en l’educació superior i la seva competitivitat, i afavorir els nivells d’ocupació en el mercat europeu. El 19 de setembre del 2003 la Santa Seu es va adherir a la Declaració de Bolonya i la Congregació per a l’Educació Catòlica va crear una Comissió «Procés de Bolonya» de 10 membres per fer el seguiment de tot el procés. Amb data 3 març 2004 la Congregació per a l’Educació  Catòlica va  escriure a totes les Facultats Eclesiàstiques depenents de la Santa Seu, anunciant l’adhesió de la Santa Seu a la Declaració de Bolonya i encarregant de posar en marxa les reformes necessàries per tal que l’any 2010 les activitats de la Facultat s’adeqüin als criteris i orientacions de la Declaració.

La Declaració de Bolonya ha posat en marxa un procés de revisió de l’espai universitari europeu que té com a punts bàsics els quatre següents:

Reordenació dels estudis, per facilitar l’assimilació dels diversos sistemes universitaris europeus pel que fa a cicles i titulacions. La Santa Seu ha  insistit que, respecte a les Facultats eclesiàstiques, segueix vàlida la Sapientia Christiana amb els seus tres cicles i la seva ordenació acadèmica.
Creditatge dels estudis segons el European Credit Transfer System ECTS. És l’aspecte que planteja més novetat en aquests primers anys. Més endavant se’n fa una explicació detallada.
Suplement al Diploma. És un protocol que s’ha d’adjuntar al títol amb una informació minuciosa sobre les característiques dels estudis cursats per l’alumne. Vol fer transparent el títol, amb vista al seu reconeixement per totes les institucions universitàries integrades a Bolonya.
Control de qualitat dels estudis. Es vol adequar els serveis i les activitats dels Centres Superiors Europeus a les seves finalitats i garantir-ne la qualitat. La nostra Facultat ha realitzat el treball d’adequació de les seves activitats acadèmiques als criteris de la Declaració de Bolonya. Això ha comportat la reestructuració de diversos aspectes de la vida acadèmica: reformulació del creditatge de les assignatures segons els nous barems del crèdit ECTS; redistribució d’assignatures del bienni filosòfico-teològic en col·laboració  amb la Facultat de Teologia de Catalunya; remodelació dels cursos   opcionals; concreció de les exigències sobre les llengües, tant les clàssiques com les modernes; i encara preservació de moments singulars per a les activitats paracadèmiques dels estudiants.

• 1 crèdit ECTS, o crèdit Bolonya, es comptabilitza com a 25 hores. 
• Cada curs acadèmic té 60 crèdits ECTS; per tant, la unitat de base són 1500 hores per any acadèmic.
• El crèdit ECTS comptabilitza tota l’activitat acadèmica de l’estudiant segons la proporció següent:
   

• La càrrega de tutories (col·lectives i personals) representa el 10% del total dels crèdits ECTS (6,5% + 3,5% = 10%)
• Aquest és el criteri general de distribució d’hores segons el creditatge de cada assignatura:
   

• La classe magistral i la tutoria col·lectiva es fan en les hores lectives (dilluns–divendres, de 9 a 13, excepte dimecres); són 19 h. per setmana. Comptant que cada curs té 30 setmanes lectives (15 per semestre), el total d’hores lectives per curs és de 570.
• Comptant els 60 crèdits ECTS per curs, aquestes són les xifres absolutes de cada curs segons els diversos criteris acadèmics:
   

• Les classes magistrals i tutories col·lectives, impartides en hores lectives, sumen 570 hores.Hi ha un total de 1500 hores per curs acadèmic.
• Les 720 hores de treball personal dels alumnes (48% dels ECTS) distribuïdes en les 30 setmanes lectives del curs, suposen unes 24  hores per setmana. L’alumne distribueix aquestes hores de la manera que cregui convenient.

Primer curs (Filosòfic-teològic)

El primer curs es dedica principalment a l’estudi de l’home com a realitat oberta a la trascendència. L’antropologia filosòfica forneix l’eix d’aquest curs, amb l’estudi de la psicologia i de la fenomenologia de la religió que el comple- menten. Les altres assignatures filosòfiques d’aquest primer curs, a part de la necessària introducció a la filosofia i al seu mètode, comprenen la teoria del coneixement, amb les parts antiga, medieval i moderna de la història de la filosofia. El llatí i el grec s’inclouen en aquest curs per tal de poder accedir als textos originals de la filosofia i de la teologia

Matèries complementàries opcionals teològiques:​

*Aquestes assignatures teològiques són considerades complementàries opcionals per alumnes que vulguin assolir la Llicenciatura eclesiàstica en Filosofia.

De les matèries complementàries opcionals s’han de cursar 12 ECTS

Segon curs (Filosòfic-teològic)

El segon curs està centrat primordialment en l’estudi filosòfic de la realitat _ l’ésser. La realitat es presenta com un misteri de plenitud que es manifesta en
la seva unitat i pluralitat i troba el seu fonament en l’ésser suprem _ Déu.
L’ontologia i la metafísica són les assignatures eix d’aquest curs. L’estudi de l’home, iniciat el curs anterior, es completa ara amb les investigacions sobre la seva dimensió expressiva i interpretativa. Donen resposta a aquestes qüestions les assignatures de sociologia i ètica social i política. Continua l’estudi de la història de la filosofia en la seva part contemporània, també continuen les matèries de llatí de grec aprofundint els coneixements del primer curs. El quadre de matèries es completa amb un seminari de lectura de textos filosòfics.

Matèries complementàries opcionals teològiques:​

*Aquestes assignatures són considerades complementàries opcionals per alumnes que vulguin assolir la Llicenciatura eclesiàstica en Filosofia

Matèries complementàries opcionals filosòfiques:​

De les matèries complementàries opcionals s’han de cursar 18 ECTS

Tercer curs

S’estudien ara més profundament aquells aspectes de la investigació filosòfica sobre l’home que, de forma més general, ja han estat presentats. D’aquí la importància donada a l’àrea del coneixement, que té com a matèria principal la filosofia de la ciència i de la religió, i les qüestions aprofundides de teoria del coneixement i de la natura. En aquest curs es dóna rellevància especial també a la història de la filosofia catalana, que és assignatura obligatòria en la nostra Facultat. L’entrada en contacte amb la reflexió més recent té lloc en el curs sobre els corrents actuals de la filosofia.

Batxiller eclesiàstic en Filosofia (180 ECTS)

A l’acabament del primer cicle, els alumnes poden accedir al Grau eclesiàstic de Batxiller en Filosofia fent un examen oral o escrit, que serà qualificat per un tribunal de professors. De la llista de temes del temari oficial de la Facultat, se n’oferiran quatre a l’alumne, el qual en tindrà dos per a la seva exposició oral o per a la seva redacció escrita. La nota final del Grau és el resultat de l'expedient acadèmic (50%) i el resultat de l'exàmen oral o escrit (50%)