Professorat

Ricardo Mejía

Mejía Fernández, Ricardo

Acadèmic (Fellow) de la Societat Internacional per a la Ciència i la Religió, amb seu a la Universitat de Cambridge, Regne Unit. Actualment és el coordinador de Relacions Internacionals i Mobilitat de la Facultat de Filosofia de Catalunya. Doctor internacional en Lògica i Filosofia de la Ciència per la Universitat de Salamanca (2018) amb conveni de codirecció amb la Universitat de Memphis, Estats Units, on va ser research scholar durant l’any 2017.
Categoria Acadèmica: Professor Associat (Coordinador de Relacions Internacionals, Pràctiques Externes i Mobilitat)
e-mail: rmejia@filosofia.url.edu

Assignatures que imparteix

-Ment, Ciència i Societat: Qüestions Actuals (Màster en Investigació en Filosofia i Estudis Humanístics) 

-Coneixement i Veritat (Grau en Filosofia, Política y Economia, URL, Universitat de Deusto y Universitat Pontíficia Comillas). 

-Teoria del Coneixement (Grau en Filosofia). 

-Lògica II (Grau en Filosofia) 

-Corrents Actuals de Filosofia (Grau en Filosofia) 

-Curs Opcional II: La percepció a la filosofia: Simondon i Merleau-Ponty (Grau en Filosofia)


Breu biografia

Acadèmic (Fellow) de la Societat Internacional per a la Ciència i la Religió, amb seu a la Universitat de Cambridge, Regne Unit. Actualment és el coordinador de Relacions Internacionals i Mobilitat de la Facultat de Filosofia de Catalunya. Doctor internacional en Lògica i Filosofia de la Ciència per la Universitat de Salamanca (2018) amb conveni de codirecció amb la Universitat de Memphis, Estats Units, on va ser research scholar durant l’any 2017. És màster en Lògica i Filosofia de la Ciència per la Universitat de Salamanca, llicenciat en Filosofia per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Estudis Eclesiàstics per la Facultat de Teologia de Catalunya. Ha sigut professor convidat a la Universitat de la Sorbona (Panthéon-París 1), investigador doctoral als Arxius Husserl de l’École Normale Supérieur de París, essent darrerament investigador post-doctoral del Centre d’Estudis Fenomenològics de la Universitat Catòlica de Lovaina. Així mateix, és membre del grup de recerca Theosciences (Ateneu Universitari S. Pacià) i de l’Associació Internacional de Fenomenologia i Ciència Cognitiva. Així mateix, el professor Mejía va exercir com a director titular de la Biblioteca Diocesana de Mallorca des del 2018 al 2020. Compta amb diverses publicacions nacionals i Internacionals, entre les quals sobresurten els llibres Pensar la Inteligencia Artificial. El legado de Hubert Dreyfus a la fenomenologia (McGrawHill, 2020) y El giro fenomenológico en las neurociencias cognitivas (Barcelona, 2019).

Breu resum CV:

Publicacions científiques: 

LLIBRES: 

Pensar la Inteligencia Artificial. El legado de Hubert Dreyfus a la fenomenología, Madrid, McGrawHill, 2020, 190 pp. 

El giro fenomenológico en las neurociencias cognitivas. De Francisco Varela a Shaun Gallagher, Barcelona, Edicions S. Pacià, 514 pp. 

CAPÍTOLS DE LLIBRE: 

“El cerebro comunicador: Una crítica desde la neurofenomenología”, De la filosofía digital a la sociedad del video-juego. Literatura, pensamiento y gamificación en la era de las redes sociales, coord. por Guillermo Paredes Otero, Nuria Sánchez-Gey Valenzuela, 2021, ISBN 978-84-1377-561-6, Dykinson, pp. 490-506. 

“¿Una neurofenomenología de la libertad? Enacción consciente y empirización neurocognitiva”, Luces en el camino: filosofía y ciencias sociales en tiempos de desconcierto, coord. por Manuel Bermúdez Vázquez, 2021, ISBN 978-84-1377-322-3, Dykinson, pp. 3097-3115. 

“La importancia de la biblioteca en la transformación universitaria: Conservación y digitalización”, Transformación universitaria. Retos y oportunidades / Carmen Márquez Vázquez (dir.), 2021, ISBN 978-84-1311-530-6, Ediciones Universidad de Salamanca, pp. 433-442. 

ARTICLES: 

“El pensamiento proto-etológico de Condillac. Raíces ilustradas de la ciencia del comportamiento animal”, Daimon: Revista Internacional de Filosofía, 2021, (in press). 

“Implicaciones biopolíticas de la Covid-19: del pesimismo a la parresía”, (Ejemplar dedicado a Thinking the Pandemic), Revista Portuguesa de Filosofia, vol. 77, nº 2-3, 2021, pp. 597-616. 

“El naturalismo sensualista en la lógica de Condillac. Una interpretación contemporánea”, Anales del seminario de historia de la filosofía (UCM), vol. 38, n. 1, 2021, pp. 67-78 

“La fi de la història i la Covid-19. Una reflexió biopolítica”, Comunicació, vol. 138-139, 2021, pp. 59-76 

“¿Es posible Dios en el naturalismo de Merleau-Ponty? Discusiones fenomenológicas” (Ejemplar dedicado a God in French Phenomenology), Revista Portuguesa de Filosofia, vol. 76, nº 2-3, 2020, pp. 621-638. 

“Caldrà una fenomenologia de l'amor? Un esbós a partir d'Emmanuel Lévinas i Jean-Luc Marion”, Comprendre: revista catalana de filosofia, vol. 22, nº. 1, 2020, pp. 43-62 

“Pasado, presente y futuro del tiempo de la conciencia: de Husserl a Varela y más allá”, Shaun Gallagher; Ricardo Mejía Fernández (trad.), Investigaciones fenomenológicas: Anuario de la Sociedad Española de Fenomenología, vol. 17, 2020, pp. 295-315 

“La teoria antropológica de Jürgen Habermas: un naturalismo débil entre Kant y Darwin”, Cuadernos Salmantinos de Filosofía, vol. 46, 2019. 

“La fenomenología de la afectividad de Dietrich von Hildebrand: una provocación cordial para la teología”, Aporía. Revista Internacional de Investigaciones Filosóficas, vol. 2, 2019, pp. 120-141. 

"El naturalismo no-reduccionista de la mente en Thomas Nagel: una lectura de La mente y el cosmos", Comunicació, vol. 136, 2019, pp. 25-48. 

"Una lectura perspectivista de la neurofenomenología: Francisco Varela y Ronald Giere", Investigaciones Fenomenológicas, vol. 14, 2017, pp. 167-190. 

"¿Disolución o reconciliación transformadora de la estética en Hegel? Una respuesta", Thémata, vol. 56, 2017, pp. 13-40. 

“Ontología del cuerpo y religión en el joven Michel Henry”, Cuadernos salmantinos de filosofía, vol. 43, 2016, pp. 157-181 

“Foucault y el concepto biológico de raza: entre el poder y la ciencia”, Relectiones: Revista interdisciplinar de filosofía y humanidades, ol. 2, 2015 (Ejemplar dedicado a: De las ideologías a la experiencia de lo real), pp. 77-94. 

“Las raíces cartesianas del naturalismo epifenomenalista: el caso de Thomas H. Huxley”, Metatheoria, vol. 4, nº. 2, 2014, pp. 61-80.





  • Sessió informativa 2021

    Febrer 2021
  • Sessió Informativa 2020

    Sessió Informativa - Facultat Filosofia URL. 16 de juliol 2020
  • Grau en Filosofia, Política i Economia -FIPE-

  • Fem Recerca: coneix Joan Garcia del Muro i la recerca sobre la veritat a les societats democràtiques

    Dr. Joan Garcia del Muro "Goodbye, veritat" premi Vallverdú
  • Grau en Filosofia, Política i Economia (Grau conjunt Comillas, Deusto i Ramon LLull)

    Grau en Filosofia, Política i Economia a Comillas, Deusto i Ramon Llull
  • Premis Ramon Llull Treballs de Recerca Batxillerat 2017

    Els alumnes premiats de Batxillerat ens expliquen la seva Recerca
  • La URL reflexiona sobre la transformació pedagògica amb motiu del Dia de l’Educació

    Carles Llinàs i altres membres de la URL reflexionen sobre la transformació pedagògica
  • Recerca Facultat de Filosofia - URL

    Recerca a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull
  • Presentació del llibre

    Presentació del llibre dels "25 ANYS de la Universitat Ramon Llull en imatges"
image

"La culminació de la intel·ligència és la bondat"

José Antonio Marina, Filòsof