LLETRES DE FILOSOFIA I HUMANITATS. IX (2017)

text íntegre (959.37 KB)
Francesc Badrines
LA INFLUÈNCIA DE PLATÓ I EL PLATONISME EN C.S. LEWIS
Plató, sense ésser la marca definitiva als textos de C. S. Lewis, és una ombra de presència constant. En aquest article veurem quina és la magnitud real del d’Atenes dins l’obra de Lewis segons una divisió en quatre punts: • Els elements platònics estrictament narratius dins l’obra de Lewis. • L’ús que Lewis féu de la quarta dimensió geomètrica. • El valor de la memòria i la reminiscència platòniques per al britànic. • El pes en Lewis de les virtuts cardinals cristianes, de reconeguda inspiració platònica.
José Carmona Sánchez
M. CACCIARI: LA ONTO-TEO-LOGÍA COMO FENOMENOLOGÍA DEL ALMA.
En la tesi doctoral que vaig defensar al gener de 2016 a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull vaig presentar el pensament de Massimo Cacciari a la llum del concepte de onto-teo-logia. Hi vaig intentar contrastar l'especulació del pensador italià amb altres autors (Levinas, Zizizoulas, Gilson) amb la intenció de ressaltar fins a quin punt el paradigma onto-teo-lògic detectat per Heidegger ha resultat ser decisiu. La postura de Cacciari s'emmarca, a la meva manera de veure, en una revisió de l'esmentat paradigma que respon a una incursió en el pensament neoplatònic pagà i cristià que interroga el 'paradigma' a través d'apories. El present article pretén ser tan sols una mostra del treball especulatiu de Cacciari des d'un dels capítols de la segona part de la seva trilogia: Della cosa ultima. Al final del mateix s'ofereix com a apèndix una breu notícia biogràfica i bibliogràfica del filòsof italià.
Jordi Castellet Sala
HOMO DEUS O L’HOME CREAT A SI MATEIX, DE Y. N. HARARI. ANÀLISI CRÍTICA D’UN ASSAIG D’ANTROPOLOGIA POSTHUMANISTA
Es realitza una recensió crítica del segon lliurament antropològic de Y.N. Harari, on pretén projectar la història de la humanitat cap endavant, com en un exercici de istòria-ficció, a partir d’algunes premisses donades com a absolutes, com ara el rendiment del treball, la productivitat, l’evolució de la mateixa espècie humana i la manca de referents metafísics. De la mateixa manera, aquí es posen en relleu els punts febles de l’argumentari, com són la manca de dignitat intrínseca de la persona, que brolla de la seva identitat com a fill de Déu i el reconeixement del mal radical.
Joan Ordi
ÉMILE BRÉHIER I LA FILOSOFIA CRISTIANA
La qüestió de la possibilitat o no d’una filosofia cristiana va conèixer un moment cimal amb la famosa controvèrsia o debat de 1931. Des de l’inici, la postura del famós historiador francès de la filosofia Émile Bréhier va catalitzar la polarització dels posicionaments en joc. La seva tesi, defensada per escrit en un polèmic article del mateix any, considerava que una filosofia cristiana era tan impossible com una matemàtica o una física cristianes. Però l’examen detallat de la seva argumentació revela implícits que l’afebleixen considerablement. És el que pretén posar de manifest la contribució que segueix.