Lletres de Filosofia i Humanitats. VII (2015)

text íntegre (1006.33 KB)
Bernat Sellarès
La revelació d'Ivan Illitx
L’any 1886 l’escriptor rus Lev Tolstoi va escriure la seva famosa novel·la curta La mort d’Ivan Ilitx. Quasi dos mil anys abans, qui avui coneixem com Marc, va escriure una història sobre la vida d’un home anomenat Jesús, i més concretament un passatge sobre un cec a Betsaida. El present assaig relaciona aquests dos enigmàtics textos que, curiosament, semblen donar-se llum l’un a l’altre.
Judit Hernández Carrère
La filosofia de la literatura o la literatura de la filosofia. Realitat i ficció en Albert Camus
Albert Camus ha estat un autor difícil d’etiquetar, no només per la seva extraordinària versalitat, sinó també pel seu paper crític i de compromís amb la societat. Tot i la seva formació filosòfica, no es pot oblidar la seva faceta d’escriptor, periodista, crític o portaveu. Així, la manera com la literatura i la filosofia s’interelacionen a les seves obres porta a un resultat peculiar: el refús a la sistematització acadèmica suggereix una millor expressió, més clara i concreta, de les teories filosòfiques a través de les obres de ficció.
Oriol Fernàndez Garcia
"La Querelle des anciens et des modernes": Leopardi i la via perduda del romanticisme alemany
El marc interpretatiu d’aquest article parteix de l’establiment de dos bàndols filosòfics: per una banda, Goethe i Leopardi, en tant que respectuosos amb el límit de la natura, i per l’altra, els romàntics i l’idealisme absolut de Hegel, en tant que irrespectuosos amb els límits de la natura. El salt teòric a partir del qual gira aquest article, consisteix a estendre l’enfrontament explícit que Giacomo Leopardi va mantenir contra el romanticisme vers l’idealisme absolut de Hegel. I és que hom es planteja el fet que ambdós moviments van en contra de la veritat en tant que revelació. La veritat leopardiana es revela mitjançant la imaginació o les il·lusions, la qual cosa el porta a depassar el conflicte entre els anciens i els modernes en tant que models. I és que no hi pot haver models perquè la veritat no és pas un objecte.
Albert Miquel Bargalló
La dialéctica entre la «razón objetiva» y la «razón subjetiva» en Horkheimer
El propósito de este artículo es el estudio de la investigación «crítico-dialéctica» que Max Horkheimer realiza, en Eclipse of Reason, de una de las causas de la crisis de la civilización occidental: la «instrumentalización» de la razón.En esta obra, el filósofo alemán introduce la distinción teórica entre dos conceptos de «razón»: «razón objetiva» y «razón subjetiva». A través de la dialéctica histórica acontecidaentre ambas, Horkheimer da cuenta del proceso de «subjetivización» de la razón que deviene, en último término, instrumentalización de sí misma. Además, espera concienciar y alertar de la autodisolución de la razón que, sometida como mero instrumento al servicio de la autoconservación del sistema productivo industrial, liquida al sujeto que estaba destinada a conservar y a emancipar.
Joan Ordi Fernández
Raons per creure
Quan ens preguntem quines raons tenim per creure en Déu, cal ben bé que reconeguem que totes elles són imperfectes. L’afirmació de Déu mai pot ser simplement el resultat d’una conclusió racional, ja que en aquest cas Déu només seria una realitat provada racionalment, com qualsevol altra idea que necessités demostració. L’afirmació de Déu apunta al reconeixement de la realitat més pròpia de Déu, que consisteix en el seu misteri personal, en la seva bondat absoluta, en el seu amor completament gratuït, en la plenitud incommensurable de la seva vida, en la seva radical indisponibilitat per a l’home.