Lletres de Filosofia i Humanitats. V (2013)

text íntegre (989.88 KB)
Jaume Llanes i Bordes
El sentiment de la naturalesa segons Élisée Reclus
En la segona meitat del segle XIX, el gran geògraf anarquista Élisée Reclus proposa una reflexió que, si en aquell moment podia considerar-se insòlita, avui adquireix plena vigència perquè toca una qüestió central del nostre temps: la relació entre l’ésser humà i la naturalesa. L’autor francès s’adona que, des del segle XVIII, s’ha estès entre els humans un fort sentiment d’amor envers la naturalesa salvatge i inhòspita, i procedeix a analitzar-ne les causes. Amb mentalitat de científic social, estudia l’arrel d’aquest sentiment en el procés de desenvolupament econòmic, tecnològic i cultural de les societats avançades de l’època moderna (segons ell: el segle XIX). I, com que també és un pensador profund i un savi, s’atreveix a anar més enllà de les causes històriques per intentar esbrinar si hi ha, en l’ésser humà, algunes dimensions essencials que permetin explicar la causa última d’un amor que no té per objecte ni les persones ni cap divinitat. Jaume Llanes i Bordes (1959) és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona, DEA per la Universitat Ramon Llull i catedràtic de Filosofia a l’Institut Lo Pla d’Urgell (Bellpuig). És autor de diverses guies del Pirineu i del blog Meditacions pirinenques (http://meditacionspirinenques.blogspot.com.es), un lloc de referencia del pirineisme i de la reflexió filosófica i poètica sobre el muntanyisme.
Joan Cabó Rodríguez
La creación en el epílogo. Steiner y Heidegger
En aquest article s'aborda la noció de creació des dels plantejaments de Martin Heidegger i George Steiner. Seguint les petjades heideggerianas en l'obra de Steiner, s'intenta posar en diàleg els dos autors a partir d'algunes de les seves obres fonamentals, i mostrant possibles connexions o divergències entre ells. Gramàtiques de la creació, de Steiner, constitueix el substrat que guia la major part de la reflexió. El treball s'ha estructurat en quatre parts i una conclusió, on s'estudien progressivament la noció de creació, els seus pressupostos teològics, la urgència moral de la pregunta per la creació i la possibilitat i el sentit de la creació en el nostre temps. Joan Cabó Rodríguez (1989) és llicenciat en filosofia per la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, on actualment cursa el Màster de Recerca en Filosofia i Estudis Humanístics
Albert Miquel Bargalló
La religión en Arthur Schopenhauer
Schopenhauer s'enfronta ambivalentment al fenomen religiós («la religió té dues cares») amb una actitud il·lustrada que defensa que li escau a la filosofia ocupar-se de la religió fins a la frontera del que es pot pensar i criticar. L'objectiu d'aquest article és examinar l'anàlisi que Schopenhauer fa de la religió i exposar la seva proposta metafísica alternativa: la «redempció», que (fundada en un pessimisme existencial i recorrent al llenguatge teològic) difumina la frontera que tan nítidament pretén traçar entre filosofia i religió. Albert Miquel Bargalló (1966) es licenciado en Filosofía por la Universitat de Barcelona y actualmente cursa el Màster en Recerca en Filosofia i Estudis Humanístics de la Universitat Ramon Llull.
Óscar Arce Ruiz
La impossibilitat de redempció de Raskòlnikov
En aquest breu assaig es pretén mostrar la inadequació dels mitjans de redempció de Raskòlnikov en la novel·la Crim i Càstig de Dostoievski. La inadequació podria partir de la focalització en un fet extern per davant del motiu intern i profund que l’ha provocat, per la qual cosa ni l’amor ni la llei estan a l’alçada del turment que pateix el protagonista. Òscar Arce Ruiz (1981) és mestre i Llicenciat en Antropologia per la Universitat de Barcelona i en Filosofia per la UNED. Actualment cursa el Màster en recerca en Filosofia de la Universitat Ramon Llull.
Javier Giacomelli
La potencialidad de la materia en la filosofía de X. Zubiri. El dinamismo material como “dar de sí”
Per endinsar-se en el problema de l'origen de la realitat humana és necessari analitzar prèviament quin ha estat el dinamisme material que ha anat conformant la realitat fins a l'aparició de l'ésser humà. Va ser el que va fer Xavier Zubiri, des d'una perspectiva metafísica, en «Génesis de la realidad humana» (1982-1983). En aquest article s'exposa i amplia el concepte de matèria que apareix en aquell text. Javier Giacomelli és llicenciat en Filosofia i Màster en Recerca en Filosofia i Estudis Humanístics per la Universitat Ramon Llull. Actualment és doctorant en aquesta universitat