Lletres de Filosofia i Humanitats. IV (2012)

text íntegre (1.07 MB)
Jordi Corominas
Un humanismo a la altura de lo humano.
Al fil del comentari del llibre d'Antonio González: La transformación posible ¿Socialismo en el siglo XXI? es mostra com l'esforç d'elaboració d'una nova filosofia primera de tarannà fenomenològic, on s'intenta radicalitzar el punt de partida de M. Heidegger, X. Zubiri i M. Henry, té conseqüències en tots els àmbits de la filosofia i la teologia. També es fa palesa l'aptitud d'aquesta filosofia primera per justificar una de les intuïcions centrals de K. Marx: "la praxis viva", que queda completament diluïda en les diferents metafísiques marxistes. Es destaca també l'impacte d'aquesta nova filosofía primera en la filosofia de la religió. Al hilo del comentario del libro de Antonio González: La transformación posible ¿Socialismo en el siglo XXI? se muestra cómo el esfuerzo de desarrollar una nueva filosofía fenomenológica, en la que se intenta radicalizar el punto de partida de M. Heidegger, X. Zubiri y M. Henry, tiene consecuencias en todas las áreas de la filosofía y la teología. También se pone de manifiesto la aptitud de esta primera filosofía para justificar una de las principales intuiciones de K. Marx: "la praxis viva", que queda totalmente diluida en la diferentes metafísicas marxistas. También se destaca el impacto de esta nueva filosofía primera en la filosofía de la religión. Jordi Corominas és doctor en Filosofia per la Universidad Centroamericana (UCA) de San Salvador (El Salvador), Diplomat en Teologia i professor de l'ISCREB.
Ricard Casadesús
Creación y conservación en Santo Tomás de Aquino. Dos conceptos fundamentales para entender la creació
En aquest estudi es pretén demostrar que encara que el context científic aristotèlic de Sant Tomàs d'Aquino és fixista, ell no ho és en la seva metafísica, sinó que el seu tractament del tema de la Creació és actiu i dinàmic. Es mostra com Tomás uneix els conceptes "creació" i "conservació" per donar resposta a tot un seguit de qüestions que tenen el seu origen en l'evolució del món, donant lloc així a la idea de creació contínua. Així mateix, a la llum dels descobriments científics dels ss. XIX-XX s'adverteix una evolució global, còsmica i biològica, que urgeix buscar una nova interpretació d'aquestes nocions tomistes, així com de la idea de creació contínua, en autors contemporanis. Per tot això, val la pena estudiar molt més el fonament metafísic del concepte de creació contínua, tal com s'intenta fer en aquest article. En este estudio se pretende demostrar que aunque el contexto científico aristotélico de Santo Tomás de Aquino es fijista, él no lo es en su metafísica, sino que su tratamiento del tema de la Creación es activo y dinámico. Se muestra cómo Tomás une los conceptos de creación y conservación para dar respuesta a toda una serie de cuestiones que tienen su origen en la evolución del mundo, dando lugar así a la idea de creación continua. Asimismo, a la luz de los descubrimientos científicos de los ss. XIX-XX se advierte una evolución global, cósmica y biológica, que urge buscar una nueva interpretación de esas nociones tomistas, así como de la idea de creación continua, en autores contemporáneos. Por todo ello, merece estudiarse mucho más el fundamento metafísico del concepto de creatio continua, tal y como se intenta hacer en este artículo. Ricard Casadesús és doctor en Química per la Universitat Autònoma de Barcelona y Llicenciat en Filosofia per la UNED. Actualment prepara la seva tesi doctoral de Filosofia a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull.
Salvador Bruna
Salvador Bruna, El sofriment vicari a Sous le soleil de Satan (1926), La Joie (1928), Journal d'un curé de campagne (1936)
Georges Bernanos, junt amb François Mauriac i Graham Greene, fou un dels autors més destacats del "revival" de la novel·la catòlica durant la primera meitat del segle XX. Un element molt significatiu d'aquesta ficció peculiar, basat en el dogma de la comunió dels sants, és la reversibilitat dels mèrits, la substitució mística o el sofriment vicari del protagonista en comptes d'uns altres personatges de l'obra. En aquest article, després de situar la vida i l'obra de Bernanos en el context de la seva època, s'estudia aquest tret en les principals novel·les de l'autor francès, capaç d'expressar-lo artísticament amb claredat sense allunyar-se mai de l'ortodòxia cristiana. Georges Bernanos, junto a François Mauriac y Graham Greene, fue uno de los autores más destacados del "Renacimiento católico" de la novela durante la primera mitad del siglo XX. Un elemento muy significativo de esta ficción peculiar, basado en el dogma de la comunión de los Santos, es la reversibilidad de los méritos, la substitución mística o el sufrimiento vicario del protagonista en lugar de otros personajes en la obra. En este artículo, después de situar la vida y obra de Bernanos en el contexto de su época, se estudia esta característica en las principales novelas del autor francés, capaz de expresarlo artísticamente sin alejarse nunca de la ortodoxia cristiana. Salvador Bruna és Enginyer industrial. Actualment és estudiant del programa de Doctorat de Filosofia i Estudis Humanístics de la Facultat de Filosofia de la URL. Prepara una tesi sobre Graham Greene i altres escriptors.
Diego Malquori
El acercamiento kantiano a la cuestión del tiempo.
Aquest article analitza el camí que segueix Kant al voltant de la qüestió del temps, tot proposant les diferents interpretacions de la concepció kantiana i la seva relació amb el context científic i filosòfic. En el seu esforç per aclarir la relació entre coneixement sensible i intel·lectual, Kant intenta conciliar el caràcter objectiu i subjectiu de l'espai i el temps, posant-ne de manifest la realitat empírica al mateix temps que la seva idealitat transcendental. A més, en aquest esforç es pot trobar el germen no només de la filosofia kantiana, sinó també de les preocupacions que han encoratjat altres científics i filòsofs. En este artículo se analiza el camino que siguió Kant en torno a la cuestión del tiempo, proponiendo diferentes interpretaciones de la concepción kantiana y de su relación con el contexto científico y filosófico. En su esfuerzo para esclarecer la relación entre conocimiento sensible e intelectual, Kant intenta conciliar el carácter objetivo y subjetivo del espacio y el tiempo, poniendo de manifiesto su realidad empírica y al mismo tiempo su idealidad trascendental. Asimismo, en ese esfuerzo se puede encontrar el germen no solamente de la filosofía kantiana, sino también de las inquietudes que animaron a otros científicos y filósofos. D iego Malquori és doctor en Astrofísica per la Universitá de Padova, exprofessor de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i professor de física i matemàtiques.