Lletres de Filosofia i Humanitats. II (2010)

text íntegre (1.48 MB)
Rodríguez i López-Ros, Sergi
Aproximació filosòfica a la identitat de les persones gitanes.
Tot i la proliferació de recerques sobre la cultura gitana, cap autor no ha pogut encara donar resposta a la qüestió fonamental: què significa ser gitano?. La recerca doctoral que ha inspirat aquest article ho ha fet des de l’epistemologia, l’antropologia, l’ètica, l’estètica i la filosofia de la religió. A partir d’observacions personals, de testimonis de persones d’ètnia gitana i de persones que han treballat amb elles, i de l’anàlisi crítica dels llibres i articles que tracten el tema, així com de la producció artística i literària de la cultura gitana, analitzats mitjançant una metodologia fenomenològica (superant així els paradigmes estructuralistes dominats en aquesta temàtica), l’autor interpreta les actituds profundes que rauen sota la mentalitat gitana fins a singularitzar una definició de la «romipèn» o «essència gitana» extensible a tots els gitanos i gitanes del món, tot i la seva diversitat. Aquesta comuna matriu identitària, d’origen clarament oriental, és una forma de pensar que impregna totes les dimensions de l’existència gitana. Pese a la proliferación de investigaciones sobre la cultura gitana, ningún autor ha podido aún dar respuesta a la cuestión fundamental: ¿qué significa ser gitano?. La investigación doctoral que ha inspirado este artículo lo ha intentado desde la epistemología, la antropología, la ética, la estética y la filosofía de la religión. A partir de observaciones personales, de testigos de personas de etnia gitana y de personas que han trabajado con ellas, y del análisis crítico de libros y artículos que tratan el tema, así como de la producción artística y literaria de la cultura gitana, analizados mediante una metodología fenomenológica (superando así los paradigmas estructuralistas dominantes en esta temática), el autor interpreta las actitudes profundas que subyacen bajo la mentalidad gitana hasta singularizar una definición de la «romipén» o «esencia gitana» extensible a todos los gitanos y gitanas del mundo, pese a su diversidad. Esta común matriz identitaria, de origen claramente oriental, es una forma de pensar que impregna todas las dimensiones de la existencia. Sergi Rodríguez i López-Ros (Barcelona, 1970) és doctor en Filosofia (URL, 2009) i llicenciat en Ciències de la Comunicació (UAB, 1993). És el director de comunicació dels Salesians de Catalunya. També és professor de comunicació a la Universitat Abat Oliba, consultor de la Comissió Europea en aquesta matèria i redactor en cap de la revista d’estudis socials Compartir, de la Fundació Espriu. Dedica el seu temps lliure al treball amb la comunitat gitana, camp en el qual és delegat diocesà a l’Arquebisbat de Barcelona, consultor de la Conferència Episcopal Espanyola, i n'ha elaborat informes per al Consell de l’Audiovisual, la Diputació de Barcelona i el Parlament Europeu. És autor d’Apuntes de pastoral gitana (CCS, 2007) i El pueblo gitano. Manual para periodistas (Comisión de la Unión Europea, 1998). Ha impulsat la Xarxa Europea de Joves Gitanos, la Fundació Pere Closa i, actualment, el Centre García-Díe de Cultura Gitana.
Fornés Murciano, Antonio
Joseph de Maistre y el primer Carlismo.
Aquest article aborda la polèmica historiogràfica sobre la possible presència i influència del tradicionalisme francès, exemplificat en la figura de Joseph de Maistre, en la producció del discurs ideològic del primer carlisme. La idea fonamental que pretén explicitar és que, si bé en l'ideari contrarrevolucionari dels qui van lluitar al costat de Carlos María Isidro en la primera guerra carlina poden detectar-se postures que posteriorment encaixaran perfectament amb les propostes del pensador savoià, no hi podem afirmar, no obstant això, la influència directa dels textos i el pensament del "profeta del passat". Per això, s'analitzen la gènesi del carlisme i les seves idees fonamentals, tractant especialment dues figures: Carlos María Isidro de Borbón ́(el Carlos V del carlisme), i l'obra del mercedari català i carlí de primera hora Magí Ferrer. Este artículo aborda la polémica historiográfica sobre la posible presencia e influencia del tradicionalismo francés, ejemplificado en la figura de Joseph de Maistre, en la producción del discurso ideológico del primer carlismo. La idea fundamental que pretende explicitar es que, si bien en el ideario contrarrevolucionario de quienes lucharon del lado de Carlos María Isidro en la primera guerra carlista pueden detectarse posturas que posteriormente encajarán perfectamente con las propuestas del pensador saboyano, no puede afirmarse en ellos, sin embargo, la influencia directa de los textos y el pensamiento del "profeta del pasado". Para ello se analiza la génesis del carlismo y sus ideas fundamentales, deteniéndose especialmente en dos figuras: Carlos María Isidro de Borbón (el Carlos V del carlismo), y en la obra del mercedario catalán y carlista de primera hora Magín Ferrer. Antonio Fornes Murciano és llicenciat en Filosofia i en Humanitats per la Universitat Ramon LLull. És també diplomat en Ciències Religioses per l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Obtingut el DEA, prepara el seu doctorat en filosofia amb una tesi sobre els apriorismes ideològics del pensament contrarevolucionari espanyol. Al març de 2009 va publicar el seu primer llibre, Les preguntes són respostes (Barcelona, Plataforma Editorial).
Kuwano, Moe
La unidad de cuerpo-mente desde la perspectiva de la encrucijada entre filosofía y medicina.
El tema principal que tracta aquest article és la unitat de cos-ment en la perspectiva de la interrelació entre la filosofia i la medicina, o l'espiritualitat i la teràpia, en el marc del pensament oriental, especialment en la tradició ́xina-japonesa. En la tradició oriental, la filosofia i l'espiritualitat són considerades inseparablement de la medicina o la teràpia, tal i com es veu en la tradició del Ioga. El tema principal que trata este artículo es la unidad de cuerpo-mente en la perspectiva de la interrelación entre la filosofía y la medicina o la espiritualidad y la terapia en el marco del pensamiento oriental, especialmente en la tradición china-japonesa. En la tradición oriental, la filosofía y la espiritualidad son consideradas inseparablemente de la medicina o la terapia, como se ve en la tradición de Yoga. Moe Kuwano és Bachelor of arts in Theology a l'Universitat Sophia (Jyochi Daigaku) a Toquio, al Japó, i Llicenciada en Teologia Dogmàtica per la Universitat Pontifícia Salesiana de Roma. Doctoranda del departament de Filosofia Teorètica i Història de la filosofia en Universitat Ramon Llull.
Ambrosio, Valentina
Michail Michajlovič Bachtin: Exotopia ed azione responsabile
Aquest article intenta reflexionar sobre els orígens del pensament de M. Bajtin, adoptant una mirada crítica sobre la reducció postmoderna operada entorn d'aquest autor. S'hi investiguen les seves obres inèdites mostrant la importància de recórrer els seus primers escrits. Es tracta de tornar “la paraula” a Bajtin, enfocant la fecunda proposta de l'autor explicitada en els conceptes d'experiència, realitat i, el més important, “exotopia”. Este artículo intenta reflexionar sobre los orígenes del pensamiento de M. Bajtin, adoptando una mirada crítica sobre la reducción posmoderna operada en torno a este autor. Se investigan sus obras inéditas mostrando la importancia de recorrer sus primeros escritos. Se trata de devolver “la palabra” a Bajtin, enfocando la fecunda propuesta del autor explicitada en los conceptos de experiencia, realidad y, el más importante, “exotopia”. Valentina Ambrosio. Llicenciada en Filosofia a l'Universitat de Pàdua. Va aconseguir la seva Especialització́ a l'Universitat de Venècia amb la tesi “Exotopia ed etica. Un' indagine su Michael M. Bachtin”. Mentre estudiava filosofia a Venècia va participar, el curs acadèmic 2006/2007, en el programa Erasmus a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull. Actualment és doctoranda en Filosofia en aquesta universitat.
Giacomelli, Javier
El motiu de la mort en L’agent secret de Joseph Conrad
En el rerefons de L'agent secret existeix una visió nihilista de la vida que es mostra a través d'alguns dels seus personatges. Especialment, són les concepcions anarquistes sobre la mort les que posen en relleu la visió d'un món sense sentit, el qual Joseph Conrad duu magistralment fins a l'absurd. En aquest article s'analitza com els diversos conceptes de la mort, que s'exposen al llarg de L'agent secret, se sintetitzen finalment en el personatge de la Winnie Verloc. En el trasfondo de El agente secreto existe una visión nihilista de la vida que se muestra a través de algunos de sus personajes. Especialmente, son las concepciones anarquistas sobre la muerte las que ponen de relieve la visión de un mundo sin sentido, el cual Joseph Conrad lleva magistralmente hasta el absurdo. En este artículo se analizan cómo los diversos conceptos de la muerte, que se exponen a lo largo de El agente secreto, se sintetizan finalmente en el personaje de Winnie Verloc. Javier Giacomelli és llicenciat en Filosofia per la Universitat Ramon Llull. Actualment està preparant una tesina sobre Xavier Zubiri.