El primer curs es dedica principalment a l’estudi de l’home com a realitat oberta a la transcendència. L’antropologia filosòfica forneix l’eix d’aquest curs, amb l’estudi de la psicologia i de la fenomenologia de la religió que el complementen. Les altres assignatures filosòfiques d’aquest primer curs, a part de la necessària introducció a la filosofia i al seu mètode, comprenen la lògica i la teoria del coneixement, amb les parts antiga, medieval i moderna de la història de la filosofia. El llatí s’inclou en aquest curs – com el grec s’inclourà en el segon – per tal de poder accedir als textos originals de la filosofia i de la teologia. També s’inclouen algunes matèries optatives.

El segon curs està centrat primordialment en l’estudi filosòfic de la realitat – l’ésser. La realitat es presenta com un misteri de plenitud que es manifesta en la seva unitat i pluralitat i troba el seu fonament en l’ésser suprem – Déu. L’ontologia i la metafísica son les assignatures eix d’aquest curs. L’estudi de l’home, iniciat el curs anterior, es completa ara amb les investigacions sobre la seva dimensió expressiva i interpretativa. Donen resposta a aquestes qüestions les assignatures de sociologia, ètica social i política, filosofia del llenguatge i hermenèutica. Continua l’estudi de la història de la filosofia en la seva part contemporània. El quadre de matèries es completa amb la lògica II, amb un seminari de lectura de textos filosòfics i amb algunes matèries optatives.

Al llarg del Primer cicle, la Facultat ofereix un conjunt de matèries optatives, entre les quals s'inclouen algunes de contingut teològic programades per la Facultat de Teologia. Aquestes darreres hauran de ser cursades pels alumnes que desitgen accedir posteriorment a la Facultat de Teologia.

A l’acabament del primer cicle, els alumnes poden accedir al diploma eclesiàstic de Batxiller en Filosofia fent un examen oral o escrit, que serà qualificat per un tribunal de professors. De la llista de temes del temari oficial de la Facultat, se n’oferiran quatre a l’alumne, el qual en triarà dos per a la seva exposició oral o per a la seva redacció escrita.

Amb aquest curs s’obre el segon cicle. Continuant en la línia del primer curs de la Facultat, s’estudien ara més profundament aquells aspectes de la investigació filosòfica sobre l’home que, de forma més general, ja han estat presentats. D’aquí la importància donada a l’àrea del coneixement, que té com a matèria principal la filosofia de la naturalesa i de la ciència, i també les qüestions aprofundides de teoria del coneixement i de filosofia del llenguatge. Les dimensions estètica i religiosa de l’home són objecte de la història i la filosofia de l’art, i de la psicologia i la sociologia de la religió. En aquest curs es dóna rellevància especial també a la història de la filosofia catalana, que és assignatura obligatòria en la nostra Facultat. La pràctica del comentari d’autors de filosofia antiga i medieval complementa la part corresponent de la història de la filosofia. L’entrada en contacte amb la reflexió més recent té lloc als cursos sobre els corrents actuals de la filosofia i sobre algun tema monogràfic de filosofia actual. L’estatut i mètodes de la filosofia, les qüestions de bioètica, el grec II, amb els cursos opcionals i els seminaris de caire més especialitzat, completen el quadre de matèries d’aquest tercer any.

El quart curs significa l’acabament de l’itinerari del pla d’estudis de la llicenciatura en Filosofia. Té, sobretot, un caire de complementarietat, i manté l’accent en l’estudi aprofundit d’aspectes filosòfics ja tractats, tot deixant més llibertat per a la investigació personal dels alumnes. En línia amb el segon curs, es dóna importància a l’estudi filosòfic de la realitat, que és l’objecte de les qüestions aprofundides de metafísica, i també a la forma particular d’accés a la realitat que es dóna en les filosofies de l’Orient. L’estudi de les dimensions de l’home es completa amb la filosofia social i política, la filosofia de la història, la filosofia de la religió, l’estètica i les qüestions aprofundides de l’antropologia filosòfica i de filosofia moral. Com en el curs anterior, la pràctica del comentari d’autors de filosofia moderna i contemporània complementa la part corresponent de la història de la filosofia. Els cursos opcionals i els seminaris, de caire més especialitzat, completen el quadre de matèries d’aquest curs.

Al mes de setembre, la Universitat Ramon Llull farà públic el llistat d’aquests cursos, juntament amb el nombre de crèdits corresponents a cada curs i els centres on seran impartits.

A l’acabament del segon cicle, els alumnes poden accedir al títol civil de Llicenciat en Filosofia. El corresponent títol eclesiàstic es pot obtenir en alguna de les tres especialitats previstes: Filosofia teorètica, Filosofia pràctica i Història de la Filosofia i de la Ciència. En totes elles, pressuposada la condició de Batxiller en Filosofia, l’alumne haurà d’elaborar i presentar una tesina dirigida per un dels professors del departament respectiu, i haurà de superar l’examen oral de segon cicle, tot responent a dos dels temes del temari oficial, escollits entre els quatre que seran proposats al candidat. Tant la presentació de la tesina com l’examen seran qualificats per un tribunal de professors.